top of page

Dimecres 1

L''amant perillosa

FITXA ARTÍSTICA:

 

TÍtol: L'amant perillosa.

Any: 2003.

Autor: Haruki Murakami.

Idioma: Japonés.

Versio ciematogràfica: 























ARGUMENT:



El Hajime es va criar en un barri residencial del Japó de postguerra i li semblava que tothom menys ell tenia germans. Només tenia una amiga, la Shimamoto, que també era filla única. Junts passaven tardes senceres escoltant els discos del pare d'ella. Però quan la família del Hajime es va canviar de casa per anar a viure lluny, van perdre el contacte. Després de deu anys sense rumb, Hajime té ara trenta anys i escaig i ha trobat la felicitat amb la seva dona i dues filles, i tasta l'èxit portant un club de jazz. Aleshores la Shimamoto torna a aparèixer. És bonica, apassionada i plena de misteri. Hajime es veu catapultat al passat i posa en perill la vida que ha anat construint.





APARICIÓ DE LA NOVEL·LA CLÀSSICA A

LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:



És la primera novela que llig Irene.



Havia començat a llegir L'amant perillosa de Haruki Murakami, en una ediciò de la biblioteca molt usada i plena d'anotacions (pàg 34).

 

El llibre estava ple d'anotacions i comentaris.

Hi havia dues menes de comentaris que provenien clarament de persones diferents.[...] Ella va deduir que les primeres les havia escrit una persona gran i les segones algú més jove i precipitat (pàg 35).

 

El llibre tracta de:

La història de Hajime, que en japonés significa "principi". Fins a dotze anys era un noi acomplexat, que se prenia molt bé aquesta sensació. No en va ella era la "forastera". Pero Hajime inicia una profunda relació d'amistat amb la Shimamoto, una nena extraordinària de la seva classe. Molts anys més tard tots dos es retroben i miren de ressucitar aquell primer amor, en circumstàncies força més complicades que la seva infantesa (pàg 35).

 

A la Irene li va agradar i es va recordar d'un amic que ella tenia als dotze anys.



A la Irene li va agradar sobretot la primera part del llibre, ja que li fascinava la relació de Shimamoto i Hajime als dotze anys. Tots dos eren fills únics, com ella, i li va fer pensar en Marc el Raret, el seu únic amic als onze anys, a qui no veia des d'aleshores. Què se'n devia haver fet d'aquesll noi? Li havia perdut la pista quan la família d'ell s'havia mudat a una altra ciutat, molt abans del seu trasllat a Cornualla (pàg 35 i 36).



 

Aquest fragment va deixar impressionada a Irene i les notes que hi havia al costat, les primeres notes manuscrites venien després d'un fragment especialment bell que havia deixat impressionada a Irene.



Em va agafar de la mà una sola vegada. Va ser un dia que em duia a alguna banda, i el gest deia: <<Ràpid és per aquí>>. Les nostres mans van romandre juntes com a molt deu minuts, peró a mi em van semblar trenta minuts. I quan em va deixar anar, vaig desitjar que al contacte no s'hagués interromput. Jo sabia que ella m'havia agafat la mà d'una manera espontània, però que, en realitat, ho havia fet perquè desitjava fer-ho. Encara avui recordo el tacte de la seva má aquell dia. És un tacte diferent a qualsevol altre que hagi experimentat després. És simplement la mà petita i càlida d'una nena de dotze anys. Però en aquells cinc dits i en aquell palmell es concentraven, com en un catàleg, totes les coses que jo volia saber, totes les coses que em calia saber. I ella, en agafar-me de la mà, me les va ensenyar. Em va ensenyar que al món real existia un lloc com aquell. Durant deu segons vaig tenir la sensació d'aver esdevingut un ocellet perfecte. Solsacava l'aire, sentia el vent. Des de les altures, podia veure paisatges llunyans. Tan remots que no era capaç d'albirar amb claretat el que veia. Però vaig saber que existien. I que algun dia els visitaria. Aquesta certesa em va deixar sense alè, em va fer esgarrifar.

A la dreta d'aquell paràgraf de la novel•la, algú havia escrit amb una ploma.



PRIMERES VEGADES.
OCELLET PERFECTE.
PERFECTA DEFINICIÓ DE L'AMOR!

Just a sota, en llapis es llegia:

B. I JO PASSEJANT
A LA VORA DEL MAR,
QUAN AMB ELLA
TOT ERA POSSIBLE"

(pàg 36 i 37)

 

Després mentre corria Irene es va recordar del seu amic.



Se'n recordava perquè s'assemblava una mica en Marc, el seu amic de la infantesa. Era curiós que hagués pensat en Marc el Raret dues vegades el mateix dia (pàg 40).



Li va entregar el l'assaig sobre L'amant perillosa a Huges.



Acabava de lliurar-li un breu assaig sobre L'amant perillosa. En Peter li havia demanat que, en lloc d'un fes un treball molt personal sobre les impressions i els sentiments que li havia despertat aquella lectura (pàg 41).



El treball de la Irene.



Irene havia intitulat el seu assaig La primera vegada, ja que en Murakami l'havia fet pensar en la importància del primer amor i com arriba a moldear la vida d'una persona. Una de les seves conclusions havia estat: <<Som el que queda de nosaltres quan ens trenquen el cor per primera vegada>> (pàg 41).



Allò que a Irene li havia influenciat d'aquesta novel•la.



La protagonista de la novel•la descrivia a la perfecció un sentiment que, malgrat la seva poca experiència, ja li era conegut: la certesa que el nostre món esdevé un indret inhòspit quan desapareix la persona estimada. Cap al final de la novel•la en Hajime s'asseu al bar de jazz del qual és amo. El local, que en altre temps li havia semblat un lloc acollidor i glamurós, sense la presència de Shimamoto és una tavernota vulgar desproveïda d'encís (pàg 41 i 42).



Irene va concloure el seu assaig posant una nota que havia posat el lector de l'estilogràfica.



<<NO ESTÀS ENAMORAT D'ELLA,​ SINÓ ENAMORAT DE LA VIDA A TRAVÉS SEU>>

STEWART EMERY (pàg 42).



L'amant perillosa li havia fer recordar a Marc el Raret.



Feia dies que recordava en Marc el Raret, el seu amic d'infantesa [...]
Es pot parlar d'amor als onze anys? Era l'edat que tenien quan havien deixat de veure's, peró la irene sabia que aquell sentiment havia existit (pàg 42).



Murakami havia transportat a Irene.



L'ocellet de Murakami l'havia transporat a una tarda de diumenge, a començament d'hivern (pàg 43).





RELACIÓ AMB LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:



 

L'amant perillosa explica la història d'Hajime; era un xic acomplexat que se sentia diferent de la resta dels seus companys d'escuela, del qual Irene se sentia identificada perquè ella era la 'forastera'. Hajime inicia una relació d'amistat molt profunda amb Shimamoto; de la qual Irene se sentia identificada perquè es va recordar del seu amic als 12 anys,Marc el Raret perquè ell també serà el seu primer amor.

© 2013
Per: Sara Trinidad García
Alba Mauro Gabarda
bottom of page