- La gramàtica de l 'amor -
Dimecres 6
Jane Eyre
FITXA ARTÍSTICA:
Títol: Jane Eyre.
Any: 1847.
Autora: Charlotte Brönte.
Idioma: Anglés.
Versió cinematogràfica:
ARGUMENT:
L'obra tracta sobre una nena òrfena, Jane Eyre, que va perdre els seus pares i és criada per la seva tia, la senyora Reed, a Gateshead, qui odia la nena i només es va fer càrrec d’ella perquè el seu marit (germà del pare de Jane) va fer prometre. Els fills de Reed odien la nena, especialment Joan, que li pega. No obstant això, Jane sempre surt perdent i després d'una ocasió en què John li pega, ella és tancada en una habitació, només per defensar-se. Jane viu una vida de malson fins que la senyora Reed l'envia a estudiar a Lowood, un col•legi de caritat per a nenes òrfenes o de pocs recursos que dirigeix el senyor Brocklehurst. Allà, Jane i totes les noies són oprimides per l'amo (Blokhurst): no són alimentades apropiadament, reben poques robes i en mal estat, són insultades i castigades excessivament, etc.
Jane Eyre està vuit anys a Lowood, sis com a estudiant i dos com a professora. Després, va anar a treballar com institutriu en Thornfield pel fet que va posar un avís al diari, oferint els seus serveis. Allà li ensenya a Adele Varens, una nena adoptada per l'amo de la casa, el senyor Rochester, a qui Jane coneix després d'uns mesos de viure allà. Després, Jane s'enamora del senyor Rochester. No obstant això, Jane lluita contra aquest sentiment ja que no creu que Edward Rochester es pugui fixar en ella, quan era de noble bressol. La senyora Reed es va emmalaltir greument pel fet que el seu fill va morir i altres complicacions de salut i demana la presència de Jane. Rochester li dóna permís per una setmana, però ella es demora mesos a tornar. Mrs Reed li confessa a Jane que té un oncle que encara viu i li dóna una carta. Poc després mor. Al poc temps, Rochester passa força temps a la casa i convida a la família Ingram hi ha altres a jugar cartes, tocar piano, etc. En una d'aquestes reunions, Rochester part i arriba una gitana que endevina el futur. Els diu prediccions que alteren a les dones, especialment a Miss Ingram, qui surt molt deprimida. Jane Eyre entra i, al poc temps, descobreix la identitat de la gitana, és Edward Rochester disfressat. Només desitjava saber els sentiments de Jane i li comenta a aquesta que va poder comprovar que Ingram només estimava els seus diners, segons la seva reacció a les prediccions de la suposada endevina.
Després d'un temps en què Rochester va dir que anava a casar-se amb Ingram, confessa la veritat. Es casarà amb Jane. Ella accepta i espera el gran dia amb esperança. Després d'això, la història pateix un canvi important i culmina en un final inesperat.
APARICIÒ DE LA NOVEL·LA CLÀSSICA A
LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:
Jane Eyre tracta de la vida d’una xiqueta que es queda òrfena i és cuidada per la seua tia malvada i roïna. Jane viu una vida repleta de privacions i agressions per part de la seua tia i dels seus cosins fins que l’envien a estudiar a un internat on viu en una situació molt dura, però on l’educació es molt bona, allí fa alguns que altres amics. Als divuit anys arriba a ser mestra de l’internat on ella, es va criar i va créixer. Als vint anys se’n va com a institutriu a Thornfield per fer-se càrrec d’una xiqueta anomenada l’Adèle.
La Jane pateix els abusos de la seva tieta i dels seus cosins fins que l’envien a estudiar a un internat, on viu en condicions molt dures. Però allà fa alguns amics i rep una educació. Als divuit anys arriba a ser professora de la mateixa institució que l’ha vist créixer.
La història fa un tomb quan, amb vint anys se’n va com a institutriu a Thornfield per fer-se càrrec de l’Adèle (pàg 193).
L’Adèle és una nena recollida del carrer pel senyor de la casa, l’Edward Rochester. La Jane s’enamora d’en Rochester.
Els meus ulls es van dirigir involuntàriament al seu rostre. No vaig poder controlar les meves parpelles: es van aixecar, i les meves pupil•les es van fixar en ell. El vaig mirar un immens plaer, un plaer preat tot i que dolorós [...] (pàg 194 ).
Al cap del temps ell li demana matrimoni. Quan estaven a pocs dies del casament apareixen dos testimonis que asseguren que Rochester ja és casat, Rochester ho admet i explica a la Jane el perquè. Rochester explica que es va casar enganyat amb una xica molt bonica que va resultar ser una dement, quan l’Edward li ho acaba d’explicar, la Jane fuig i és recollida per un clergue, amb qui viu durant un temps mentre fa de mestra.
Quan el casament és apunt de culminar –se, apareixen dos testimonis que asseguren que l’Edward ja és casat. Ell ho admet i explica a la Jane que es va casar enganyat amb una noia molt bella que va resultar ser una dement amb impulsos homicides [...] Desprès d’aquesta revelació, la Jane fuig i és recollida per un clergue, amb qui conviu un temps mentre exerceix de mestra en una escola propera (pàg 193).
Jane torna a Thornfield, allí descobreix que la dona de l’Edward va provocar un incendi a la casa familiar, això va repercutir que la dona es va morir i l’Edward es va quedar cec. Jane el va perdonar i es va quedar amb ell.
Un dia li sembla sentir a la seva ment la veu agònica de l’Edward, que la crida. Torna a Thornfield i descobreix que en Rochester ha quedat cec i mal viu en una propietat propera, desprès que la seva dona incendiés la casa familiar. Com que ara és vidu la Jane decideix perdonar-lo i és queda amb ell (pàg 193).
El Peter li demana a Irene que li faça un treball sobre el llibre de Charlotte Brönte Jane Eyre que és un dels seus llibres preferits .
A la Irene li agrada aquest llibre perquè pensa que la Jane és una xica valenta. I troba l’exemple de la Jane per dir-li a Peter el que sent per ell.
M’agrada la Jane. És una noia valenta i autèntica que mai té por de dir allò que sent (pàg 215).
RELACIÓ AMB LA GRAMÀTICA DE L' AMOR:
El Peter li demana a Irene que li fassa un treball sobre el llibre de Charlotte Brönte Jane Eyre que es un dels seus llibres preferits .
A la Irene li agrada aquest llibre perqué pensa que la Jane es una xica valenta. I trova el exemple de la Jane per dir•li a Peter el que sen per ell.
M’agrada la Jane. És una noia valenta i autètica que mai te por de dir allò que sent (pàg 215).
En aquesta novel•la tracta sobre un amor que al pricipi pareix imposible però que al final resulta correspòs.
També tracta l’amor de dos germanes, les germanes Rivers, es un amor diferent pero que a la Irene també li pasa, ella i la seua companya de habitaciò la Martha, al principi no es porten molt be pero al final del llibre es porten molt be.
[…] Al llibre hi apareixen molts tipus d’amor. Naturalment, hi ha la passió entre en Rochester i la Jane, però també hi apareix l’amor entre les germanes Rivers […] (pàg 217)