FITXA ARTÍSTICA:



Titol: Cartes d' una desconeguda.

Any: 1998.

Autora: Stefan Zweig​.​

Idioma:​ Alemany.

Versió cinematogràfica: 





​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ARGUMENT:



Un escriptor d'èxit rep una carta misteriosa en què una dona desconeguda li confessa el seu amor, un amor no correspost i ignorat per ell. A través de la carta, l’escriptor descobreix que van tenir alguns encontres en el passat i que d’un en va néixer una criatura, el seu fill, que acaba de morir. És la mort del nen i el fet que ella mateixa també està a punt de deixar aquest món el que duu la protagonista a confessar-li, per fi, el seus sentiments. És un amor que ja no té cap esperança de reconèixer la dona. Cada vegada que es creuava amb ella, al llarg dels anys, era com si la veiés per primera vegada.

​

​

​

​

​

​APARICIÓ DE LA NOVEL·LA CLÀSSICA A LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:



Irene llig a la contracoberta que la novel•la tracta d’un amor no correspost, que és el mateix que ella està vivint en aquest moment.



Segons posava a la contracoberta, la novel•la de l’autor austríac narrava la història d’un amor tràgic i no correspost. Perfecte,va pensar. Just el que necessitava(pàg 96).

​

Irene pensa que és una història molt trista.

​

A la Irene li va semblar la història més trista que mai havia llegit (pàg 96).



A Irene, la protagonista li sembla una covard per no haver-li declarat el seu amor abans.



El llibre l’havia impressionada molt, malgrat que al principi la seva protagonista la irritava i li semblava una covarda (pàg 102).



Va acabar comprenent la història tràgica de la dona, que havia sofert molt pel seu amor.



Però havia acabat  comprenent la profunda tragèdia d'aquella dona,colpejada una vegada i una altra per la crueltat de no ser reconeguda pel seu amor, l'única persona al món per a qui volia existir”(pàg 102).

 

​

En Peter arriba tard a la classe del dimecres, i la Irene es pensa que no la vol vore, però és tot el contrari.



-Es per culpa meva? Ja no em vols tornar a veure? […]​
-Res més lluny de les meves intencions. El dia ha millorat  força des que has aparegut tu”(pàg 104).



En Peter li diu que ella ha sigut capaç d'expressar els seus temors, i si se'ls haguera guardat s'haurien convertit en una altra cosa.



Em refereixo que has estat capaç d'expressar els teus temors,en lloc de guardar-te'ls per a tu mateixa. Et pensaves que no et volia veure més, o no? Oi que ara et sents millor?[...] En dir-me el que senties has alliberat aquests sentiments i els has donat vida. Si te'ls haguessis guardat per a tu,com la protagonista de 'Cartes d'una desconeguda', s'haurien convertit en una altra cosa(pàg 104-105).



El professor li posa com exemple del que ella ha escrit al seu treball.



L'amor que roman ocult, que no s'expressa, esdevé un monstre que devora cors. Cal arriscar-se i deixar-lo sortir, malgrat el risc d'estavellar-se​
(pàg 105).

 

En Peter li parla d'un compositor romàntic que va a ser un gran pianista, però la Irene no entén que relació hi ha entre Rakhmàninov (el pianista) i Stefan Zweig (l'autor de l'obra), aleshores en Peter li ho explica.



En realitat sí que hi té a veure. Rakhmàninov i la dona de 'Carta d'una desconeguda' són exemples d'una cosa que mai hem de permetre que passi. Si duen dintre una passió i no la confiem a ningú,ni tan sols a la persona que més ens estima, s'acabarà estancant, podrint (pàg 106).



En Peter li diu que tot açò li recorda a la seva dona, però la Irene no va dir res més, tot i que li agradaria saber de què havia mort.



-Aquest llibre em fa pensar en la meva dona.​
La Irene no va gosar anar més enllà,tot i que li hauria agradar preguntar-li de què havia mort”(pàg 106).

 

 

Altre dimecres, en Peter li comença a contar a la Irene com va morir la seva dona. Diu, que Clea (la seva dona) i ell van encontrar treball al mateix institut. Era un lloc complicat i açò a ella no li agradava, però Peter no li va donar importància.

​

Va passar  en el meu primer any com a professor després de llicenciar-me. La Clea i jo vam trobar feina al mateix institut de l'extraradi de Londres. Era un lloc complicat,amb molts alumnes de famílies desestructurades o disfuncionals,com diuen els americans. La meva dona era molt sensible a la violència, que allà era el pa de cada dia. Jo no li vaig  donar  importància i, encara que moltes tardes ella tornava de classe tremolant o fins i  tot  plorant, la tranquil•litzava dient-li que acabaria acostumant-s'hi, que no s'hi havia d'implicar tant (pàg 158).



Però un dia quan en Peter va tornar tard no la va veure a casa. El van telefonar i li van dir que Clea s'havia llançat a les vies del metro.

​

Un dia,en tornar tard a casa, vaig trobar els llums apagats. Em va semblar estrany, però vaig suposar que havia sortit a sopar amb alguna amiga. Aquella idea em va alegrar, perquè duia setmanes ficada a casa sense veure ningú. Deia que li feia por sortir. I aleshores va sonar el telèfon. Era la policia,que em va citar per comunicar-me que la Clea s'havia llançat a les vies del metro (pàg 159).



 

El professor li explica que si duen dintre una passió i no la confien a ningú, ni tan sols a la persona que més s'stima, s'acabarà estancant. Les conseqüències  poden ser catastròfiques, ho relaciona amb el que li va passar amb la seva dona. 

 



RELACIÓ AMB LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:



La història de la Irene i en Marcelo tenen relació amb Carta d'una desconeguda en les relacions sentimentals que van tindre amb el Liam i l'australiana.



Irene escriu una carta al seu amor, en Liam.


Estimat Liam, has entrat a la meua vida com una ràfega de vent que aixeca les fulles mortes i les converteix en àngels d’ales tremoloses.​
Els meus llavis també tremolen i sospiren pels teus.​
Morta d’amor, t’imploro pietat, concedeix-me tan sols una mirada i seré teva per sempre.​
Déu meu, com pot cabre un amor tan gran en el meu cos desmanegat? Un bes teu a les parpelles seria el teu cel particular.​
T’estimo.​
T’estimo.​
T’estimo.”​
(pàg 14)



Irene pateix un desamor pel fet que el xic a qui vol s'aprofita d'ella, com fa amb totes, la il•lusiona.

A la pantalla va aparèixer la imatge d’un ram de roses. La Irene va somriure emocionada en comprovar que era en Liam qui li enviava aquelles flors virtuals, malgrat que no fossin les seves preferides.[...] A la pantalla es veien els deu números d'altres deu princeses especials a les quals Liam havia enviat el mateix regal que a ella. I ni tan sols era la primera de la llista! [...] les seves llàgrimes van cessar per donar pas a una enorme vergonya (pàg 16).



A la Irene li passen un paperet en el que posa un fragment del que ella l'havia escrit a en Liam.

Era la Heather[...]. Li va passar un paper arrugat i va anunciar:

- ELS MEUS LLAVIS TAMBÉ TREMOLEN I SUSPIREN PELS TEUS.​
OH, IRENE, SI US PLAU, T’IMPLORO PIETAT, CONCEDEIX-ME TAN SOLS UNA MIRADA I SERÉ TEU PER SEMPRE- (pàg 22).



Irene pensa que ha sigut una tonta per creure que en Liam s'havia fixat en ella.

Però, com havia estat tan ximple? Com havia pogut creure que en Liam,el Casanova de l'escola, s'havia fixat en ella? A qui pretenia enganyar (pàg 16).



L'amor que es refereix amb Carta d'una desconeguda és un amor tràgic i no correspost. És paregut al qui li va a succeir a en Marecelo. Quan estava de viatge amb el seus pares a  Australia, fa dos anys. Va conéixer una noia en un curs de surf. Van congeniar molt.

Va ser fa dos anys, durant les vacances d’estiu. Les vaig passar a Austràlia amb els meus pares, com cada any. A ella la vaig conèixer en un curs de surf que feia amb alguns nois del meu barri. De seguida vam congeniar, i això que a mi mai se m'ha donat bé la gent. Però ella era especial (pàg 173).                                                                                                                                                                                                        ​

Ella sempre se sentava al seu costat i per la vesprada "quedaven" ells sols per anar a prendre un refresc al bar.

I va ser allà on em vaig adonar que ella sempre s'asseia al meu costat i que em reia totes les gràcies. Em semblava impossible que una noia tan bonica s'hagués fixat en mi. Vam començar a quedar tots dos sols després del curs, però mai no passava res, perquè ella era molt tímida i jo no tenia cap experiència amb les noies (pàg 173).

Però una setmana abans de tornar a Anglaterra, Marcelo va vore la noia amb Robert, el professor de  surf, besant-se a la platja. Li havia enganyat tot el temps.

La setmana abans de tornar a Anglaterra va passar una cosa terrible. Jo passejava amb els meus pares i el gos per la platja, al vespre, quan la vaig veure. Era ella amb en Robert, el professor de surf. Al principi no vaig donar crèdit al que veia, però quan ens hi vam apropar una mica no hi va haver cap dubte. Tos dos estaven estirats a sobre d'una tovallola i es besaven i s'abraçaven com si el món estigués a punt d'acabar-se. Vaig voler morir-me (pàg 173).