- La gramàtica de l 'amor -
Dimecres 4
Anna Karènina
FITXA ARTÍSTICA:
Titol: : Anna Karènina.
Any: 1877.
Autora: Lev N. Tolstoi.
Idioma: Rus.
Versió conematogràfica:
ARGUMENT:
A través d'aquest relat ple de passió la narració està dividida en vuit parts, el seu creador converteix el lector en testimoni de la història d’Anna la dona d’un funcionari del Govern anomenat Alekséi Aleksandrovich Karènina que acabava enamorada de l’oficial Comte Alekséi Kirillovich Vronsky , un aficionat a les curses de cavalls, que en un primer moment, havia demostrat interès per Kitts, la germana menor de la cunyada d’Anna. Després de quedar embarassada del seu amant (a qui va conèixer de casualitat al viatjar a Moscou per comanda del seu germà, un home que es nega a perdre l’amor de la seva dona, mes enllà de haver-la enganyat amb una altra dona), la protagonista fuig al costat de ell a Itàlia , és a dir, adopta una actitud desafiant cap a les convencions socials que la exigia el seu marit. Davant d’aquesta realitat, l’estrat mes alt de la societat russa li dóna l’esquena, el marit enganyat no vol concedir-li el divorci i li prohibeix veure al seu fill. Sense poder suportar aquests obstacles i presa de la desesperació, Anna decideix acabar amb la seva vida llançant-se a les vies del tren.
APARICIÓ DE LA NOVEL·LA CLÀSSICA A LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:
Explicació del professor:
En Peter Huguet va portar a Irene fins a una estació de tren, que és molt important en la novel.la de Anna Karniana, es van pujar dins del tren i van començar a parlar del llibre.
El viatge va transcórrer pràcticament en silenci.(…)Quan va albirar la pintoresca locomotora de vapor va comprendre per què el professor l´hi havia duels trens eren un motiu importantíssima Anna Karènina.(pag 156).
Treball de l’alumna:
El treball d'Irene explica que la majoria de les novel•les acaben de manera tràgica. Irene al seu treball posa que hi ha dos tipus da amor, per una banda la passió desenfrenada i que per altra banda hi ha un amor més tranquil•la.
La majoria de les novel•les acaben de manera tràgica. Sembla, aleshores, que en l’amor només existeixin dues possibilitats per una banda la passió desenfrenada i que per altra banda hi ha un amor més tranquil. La passió desenfrenada ompli als protagonistes a l’ èxtasis, i que arrasa tot el que se interposa al seu pas, sense importar les conseqüències. I a l’ amor tranquil no té rés de dolent.( pag 157).
RELACIÓ AMB LA GRAMÀTICA DE L'AMOR:
Irene se sent identificada amb Anna en una part de la novel.la en la qual Anna assisteix amb el seu marit a una carrera de cavalls i el seu amant un dels genets té un accident i es cau en plena competició. Anna no es capaç d’ocultar la seua desesperació a pensar que li havia passat alguna cosa greu. Amb la seua reacció posa en evidencia davant tota la bona societat i del seu marit. Aquelles línies banalitzaven en patiment d’Anna .
El comentari, que li havia fet pensar immediatament en el de Peter Huguet apareixia al final d’una escena molt emocionant en la qual l’Anna assisteix amb el seu marit als curses de cavalls. En Wronskià, el seu amant, és un del genets i cau del cavall en plena competició l’Anna no es capaç d’ocultar la seva desesperació en pensar que li ha passat alguna cosa greu. Amb la seva reacció posa en evidencia davant de tota la bona societat, i del seu marit, el sent pel comte ( pag 122).