​

​

​

​1. Guerra.                                                12. Oasi.

 

2. Por.                                                       13. Mosques.

 

3. Terror.                                                  14. Il·lusió.

 

4. Tv.                                                         15. Ambició.

 

5. Equilibri.                                                16. Fam.

 

6. Orgull.                                                    17. Esperança.

 

7. Llàgrimes.                                             18. Calfred.

 

8. Avorriment.                                           19. Suburbi.

 

9. Desfici.                                                  20. Silenci.           

 

10. Coratge.                                              21. Oblit.

 

11. Fragilitat.                                             22. Alliberament.





​

10. Pepe "Oblit":



​(En un mar gelal, en el que mai ix el sol, en el que sempre reina la boira hi ha una cosa blanca surant en les seues aigües, una carta)

                                   
                                         FLASHBACK

(En algun lloc d'alguna carretera n'hi ha un camió ple de persones en  el que es troben Susoumani i el Kareem)​



SUSOUMANI: (Preocupat) On ens porten ara?

KAREEM: (Tranquil) A un vaixell que ens portara fins a la teua mare.

SUSOUMANI: (Més animat) ¿I quan aplegarem?

KAREEM: No ho se pero cada minut que pasa estem mes aprop de aplegar al vaixell.

SUSOUMANI: (Mirant als altres persones del camió) No em refie dels homes de mirada fosca.



(Després de tres hore el camió va parar en una platja en la que n'hi havia, una persona que probablement seria la que pilotaria el vaixell, ens va cridar)​



HOME: Escolteu-me tots poseu-vos en grups de cinc persones i aniran pujant-vos al bot.



(Dresprés que pujaren tots els que estaven en el camió,van salpar i van començar a passar els dies lentament fins que una nit va haver una tempesta, els crits inundaven el cel i els rellamps els cobrien i les ones atacaven el bot)​



SUSOUMANI:(aterrit) Kareem! Kareem!



(Va continuar cridant fins que Kareem el va agafar per la panxa però ell va seguir cridant)



KAREEM: Calla!

SUSOUMANI: Kareem!

KAREEM: Calla!

SUSOUMANI: Kareem!

KAREEM: (Li va tapar la boca amb les mans)



(La tempesta va parar quan va eixir el sol, ningú va dir res, ningu va plorar al que havien mort eixa nit, Kareem es va posar malalt i ja no parlava)​



SUSOUMANI: (Va anar fins on estava Kareem gitat)


​KAREEM:(Estava blanc, amb els ulls oberts i l'unic que menejava era la panxa que pujava y baixava quan respirava)

​
SUSOUMANI: (Preocupat) Tens que menjar algo anit van morir dues persones mes, tens que menjar.

Kareem: (soles respira)



(Van passar setmanes fins que va haver una altra tempesta)​



SUSOUMANI: (Cridant i plorant menejava a Kareem però ell ja no estava viu)



(El vaixell va volcar i Susoumani va caure a l'aigua i va perdre el coneiximent, quan es va despertar estava en una especie de presó)​













11. Jesús i Toni "Coratge":​

(Ivana i la seua filla estan menjant però la filla ja no vol més i la Ivana ja cansada li castiga)



Ivana: Fes el favor d'acabar-te la poma!

Filla: (Amb resignació) No vull. (Sense parar de menjar)

Ivana: Menja't-ho tot!

Filla: (Es menja tot a la força) Ala, ja he acabat!

Ivana: (Arreplega la roba i plega els calcetins) No puc més! (I es dorm)
(Algú trucà la porta és la gabriela)



Gabriela: (Entrant) Ja estic açí, estas preparada?

Ivana: (Anant-se) Es clar.

Gabriela: La ciutat pareix més salvatge encara. (Mirant a tots els llocs.)

Ivana: Mira la manifestació, ahí està.

Gabriela: Afanyat.

(Ivana s'abança cap a l'objectiu, la comisaria)

​
Tots: Vosaltres sou els terroristes!



Gabriela: Açò si que no s'ho esperaven els policies, mireu quina por.

Tots: Assasins! Assasins!

Gabriela: No ens podeu matar a tots!

(Es fan amb les armes dels policies i s'adentren en el primer pis)

​
Tots: Està desert.

(S'adentren en el segon pis)

 

Ivana: Açí hi ha cinc policies. (Mentre els apunta)


(Li pega un tret al turmell al seu violador, el comisari. Ivana plora)

​
Gabriela: Anem a fora, ens astan esperant. (Tots aplauden al veure les claus a la mà de la Gabriela)​

(De volta a casa, la filla fa el menjar, renta els plats, plega la roba i es gita amb la Ivana. Quan es desperten tot segueix igual)













​12. Alba i Sara "Tv":

Apareix Maria en el menjador assegut al sofà de la seua casa un matí molt cansar veient la tele.



Apareix Clara fent roses a la cuina de Maria perqué son companys de pis.

(Al sofá)

​
MARIA: Clara, vine al sofà ja i m’ajudes a veure quin canal posem.

CLARA: D’acord tia, espera que acabe de ser les roses y vaig.

MARIA: Doncs rápid, que m’avorrisc molt.

CLARA: Ja vaig. (Clara arriba amb les roses y seu al sofà)


MARIA: Quina fam tenía, t’han eixit un poc cremades, no?

CLARA: Maria tia, calla que almenys les he feo jo, saps?

MARIA: Bé, bé, doncs anem a vore els Canals.

(Passant canals)

​
CLARA: Mira la tele per cable, ací segur que fan bones pel•licules.

MARIA: És que hi ha moltes y m’agradaría grabar•les totes, peró no tenim DVD, que fàstic!

CLARA: Doncs si… Mira! El dels esports, que ens agrada molt.

MARIA: Ja tia, peró a nosaltres sol ens agrada quan juga Gales, Escócia e Irlanda perqué són els unics equips bons, els altres…no serveixen per a res.

CLARA: Ja… Peró és que els diumenges no res a la tele. Canvia vinga que m’avorrisc.

MARIA: Historia…

CLARA: Lleva aquest canal que no el soporte, no m’agrada la história com per a passar•me a veure-la ací per la tele, passa!

MARIA: (Amb un somriure pícar) D’acord, no em mates, no es la meva culpa que sempre suspengueres história.

CLARA: No et passes que et pegue, tu mai aprovares matemàtiques. Doncs anem al següent.

MARIA: Documentals… Un altre fàstic tia! A mi la naturalesa no m’agrada gens, a més segur qye s’acaba destruint tota.

CLARA: (Rient-se) Mira els Canals de cor, més que entreteniment fan pena, només són per a bruixes que no tenen una altra cosa que fer.

MARIA: (Rient-se) Ja veus, la meva iaia sempre els està veient.

CLARA: OH! Gran Hermano xaval, açó fa molta pena, encara que et rius molt de tan lamentables que són els protagonistas.

MARIA: (Rient-se) Ja veus tia, l’any passat va participar una xica que es va tirar un pet al jacuzzi i ho va deixar tot marró, se li va quedar una cara… y als seus companys ni et conte.

CLARA: (A carcallades) Déu meu, quina xica! I quina vergonya!

Clara i Maria es moren de son perque están molt avorrits y sente com la pantalla els atrav..i…PLAS)

​
MARIA: Tia, què fem ací?

CLARA: Açó no m’agrada gens, que ha passat?, estem al canal dels esports, a la tele, ¡ves amb compte Maria!

MARIA: Déu meu, ¡Que em mata!

(I…PLAS)

​
CLARA: Qué fem ara en el canal de cor? Ajuda, quin fàstic.

MARIA: Hahaha, Déu anem-nos-en que em va explotr el cap amb tanta bruixa.

(PLAS)

CLARA: Gran Hermano?

MARIA: Ole ole, que bé.. mira questes xiques al jacuzzi.

CLARA: Sol falta…

MARIA: Que es tire un pet.

CLARA: Hahahaha.

(I PLAS PLAS PLAS PLAS)

​
MARIA: M’estic marejant.

CLARA: Estem caient des d’un décim pis Maria!

MARIA: ¡AHHHHHHHHH!

(Una veo que diu. “Mentre caus, tot va be, menter caus, tot va bé…)

​
CLARA: Eixa veu?

(Veu: “Peró el més important no és la caiguda, sinó l’aterratge..”)

​
I...