HISTÒRIES DEL PARADÍS
OPINIONS PERSONALS
1. Pablo Gómez:
Aquesta és la meua opinió personal del llibre Histories del paradís de Xavi Sarrià.
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Abans de llegir aquest llibre pensava que en anava a ser avorrit i que no m’anava a agradar molt. En vore la portada, els colors i llegir la sinopsi que hi ha darrere penasava que anava a ser trist pels colors de la portada i per la foto i avorrit perquè en llegir la sinopsi vaig pensar que era molt estrany que no m’anava a agradar.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Aquest llibre m’ha ocupat dues nits llegir-lo i se m’ha fet molt entretinguti m’ha enganxat des del principi. Quan maite ens va llegir a claasse Por em va agradar molt i em va donar ganes de llegir-lo.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Després de llegir-lo em va agradar. A pesar de ser un llibre de l’escola, em va agradar molt , És un llibre entretingut i fàcil de llegir. Hi ha histories estranyes, com Silenci o Mosques, i altres que són fàcils i no molt estranyes com Guerra o TV. És un dels llibres d’escola que més m’ha agradat i que més m’ha enganxat. A més, el final és impressionant amb la història de TV, que és un dels meus contes preferits.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
El momento que més m’ha agradat d’aquest llibre és aquest al conte Guerra explica:
La pell se’ns va eriçar. No podia ser. Aquells reflejos que havíem vist eren els cascos dels nostres quatre companys. Els caps estaven clavats a terra amb quatre pals. Ens miraven immòbils amb les boques desencaixades i els ulls penjant. (Pàgina 46, Guerra).
M'ha agradat perquè ès un moment impactant en imaginar-te els soldats disparant als quatre caps dels seus companys, imaginant que eren enemics i després vore que són els seus companys morts, torturats i amb els rostres deformats per les bales.
Jo llevaria els contes de Silenci i Mosques perquè, a pesar que són del contes més curts de tot el llibre, són els més estranys i no m'han agradat gens ni miqueta.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació és un 8,5.
2. Óscar Gurrea:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La meua impressió prelectura és en general molt bona perquè m´imagino que les històries del llibre m´agradaran prou, això ho penso perquè ja conec la primera història i aquesta m´encanta. La veritat és que estic entusiasmat per conèixer totes les històries del paradís i gaudir llegint-les. En quant al que he pensat quan he vist el llibre , crec que amb el títol d´històries del paradís Xavi Sarrià es refereix a els fets (bons o no tan bons ) que ocorren tots els dies al voltant del món , un paradís irònic per a ell on ocorren històries que espero llegir quant abans millor, i viure malgrat que lluny, els fets que preveig que m´arribaran al cor. I, per últim, la imatge que apareix a la portada del llibre jo dedueixo que els tres xics que apareixen es troben jugant al bàsquet i que viuen a un orfenat. Puc ser que isca al llibre.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
La durada de la lectura ha sigut molt curta per a mi, perquè si haguera pogut me l´hauria llegit en un dia perquè va enganxar-me i estava amb fam de més històries, però vaig decidir que hauria que gaudir-lo més llavors vaig anar més poc a poc i fer una cosa més intel•ligent gaudir del llibre més durant més temps tot i que no volia llegir el llibre molt ràpid tan sols vaig durar quatre dies llegint- me´l, no puc dir una xifra exacta de hores perquè quan estava llegint estava tan concentrat en les històries que encara que haguessin passat 10 hores jo no hauria sentit ni dues, per algunes històries he tardat poc ja que les he entès però per altres no, ja que he hagut de rellegir-me-les. Per últim cal dir que la durada de la lectura d´aquest llibre ha sigut molt intensa i voldria que haguera durat molt més.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
La meua impressió desprès de llegir aquest llibre és diversa, perquè algunes de les històries del llibre són molt bones per al meu gust i el final és tan inesperat com sorprenent i en algunes històries han fet posar-me la pell de gallina i sentir calfreds, també he de dir que quan una història acabava tancava el llibre i em ficava a pensar en ella durant molt de temps (guerra i por ). Altres, en canvi, tenen el seu puntet però no acaben de ser tan bones com les altres i quan he acabat de llegir-lo no tinc una sensació tan forta com la d´abans, uns exemples són (Televisió, Equilibri ).
I per últim hi ha dues històries que no entenc i no són del meu gust (Suburbi i Silenci).I encara que silenci dura dues pàgines se m´ha fet etern. Això ha fet que el llibre no siga perfecte, però és impossible que totes les històries m´hagueren agradat. Altra cosa és que aquest meravellós llibre ha suposat un repte per a mi perquè algunes coses no les he entès a la primera i he hagut de mirar-les més per a comprendre el seu significat. Per últim, he de dir que en general quasi totes les històries m´han agradat més o menys i que al ser històries relativament curtes quan una història no era del meu gust en poques pàgines ja hi havia altra per a poder compensar-la, el que feia més suportable les males històries.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
El moment destacat del llibre per a mi és sense dubte el final de la història de Guerra. A més d´altes moments especials però no tant com aquest (Terror, Equilibri).
"L´endemà vam atacar salvatgement les posicions dels serbis. No vam fer presoners. Vam fondre les municions. Els vam tallar els caps. Els vam treure els ulls. Els vam esquarterar. Sang per sang. No volíeu saber com va ser la meua guerra? Doncs ací la teniu. Maleïda siga ... Ací la teniu"(pag. 46).
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
Simplement, del llibre jo tan sol llevaria dues històries: Suburbi i Silenci la resta són més o menys acceptables.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació es un 8'5.
3. Paula Murgui:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La primera vegada que vaig veure la portada vaig pensar que seria un llibre pobre, a causa dels seus colors. Pensava que seria un llibre d’històries tristes. Però el títol deia Histories del paradís. Llavors paradís no té res a veure amb històries roïnes. Així i tot, en contrastava els xiquets jugant a bàsquet. Eixos xiquets per a mon reflectien encara així, quelcom de felicitat. No obstant això, els edificis que estan al voltant dels xiquets estan prou destruïts. Amb això també potser haurà diverses històries, o així crec jo. Llavors no em puc imaginar de què pot anar el llibre concretament.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Este llibre me l’he llegit en quatre dies, menys temps del que m’esperava, la veritat. Jo esperava llegar-m’ho en una setmana i poc més, perquè tot just tornar d’estes curtes vacances de pasqües havíem d’entregar aquesta opinió.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Bo, aquest llibre m’ha agradat prou, algunes històries més que altres, però en definitiva m’ha agradat. Per a la meua la història que més m’ha impressionat va ser la de Mosques. Va ser la història que més m’ha entretingut. Diverses històries eren molt curtes, jo volia que duraren algunes pàgines més.
QUE LLEVARIES DEL LLIBRE:
Jo no canviaria res del llibre. Amb els personatges que tenen totes les històries em pareixen bé. I el final de les històries també estan bé. Alguns tristos, altres no. Però en definitiva no canviaria res.
VALORACIÓ DEL LLIBRE:
Puntuació per aquest llibre és un 8.
4. Elena Granero:
El llibre, que em vaig manar Maite per a que el llegirém en les vacançes de Pasqües. Ella ja ens había llegit alguns contes, la verita tés que em va apareixér interessants, així que no me costaría molt llegirme-ló en la meua casa, al principi no m´agradaba molt i el llegía pero obligació, peró després ja lo anava entingut millor.
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Abans de començar a llegirme'l, vaig mirar la portada i vaig pensar uff aquest llibre va a ser massa avorrit i no m'enteraré de res, perquè com en la portada apareixien dos edificis en ruines amb tres xicots jugant al básquet i la veritat és que un de ells no pareixía molt content, després vaig llegir la contraportada i vaig vore que tractaba de la vida real, o siga de lo que vivim dia a dia, bueno pues m´agradara.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
El llibre m´ha agradat molt i el vaig terminar molt rápid, el treball el vaig fer el cap de setmana i el dilluns ho vaig pasar tot a net.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Quan em vaig terminar, he cambiat d´opinió ha estat millor de lo que jo esperaba, jo, cambiaria un poquet, faria menys contes i els contes un poquet mes llargues per a que sucedeixen més coses i no tant rápid, alguns contes han estat millors que altres.
Com ja vaig dir el conte o momento que més m´agradat ha sigut el ultim TV. Ja, que com al protagonista li agrada molt la televisió com a mi i també apareixen series i programes que jo veig con Gran Hermano.
PUNTUACIÓ:
Jo, al llibre li pose un 7'5.
5. Mireia Fuster:
Aquest llibre, vaig començar a llegir-mel el dilluns dia 8 d’abril i he acabat de llegir-mel el dimecres, és un llibre que si li agafes la marxa és fácil de llegir.
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Pels colors de la portada i la imatge que mostra,podría dir que més que el paradís seria l’infern. Com la mestra ja ens va llegir un dels contes, pensé que serán contes que tracten de tragèdies. En la imatge la cara del xiquet que no està jugant a bàsquet, no té una cara d’estar en un paradís sinó al contrari.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Potser el conte de TV és un dels més llargs, però la verita és que és bastant entretingut, i té moltes escenes que fan gràcia, i això ho fa més divertit, com per exemple al jacuzzi, en fi millor no recordar-ho, em dóna un poc de fàstic…
El conte d’Esperança em va paréixer un dels millors del llibre, i em va agradar molt la frase d’ AT-VERSARIS, que posa en començar el conte que és aquesta:
"Dos dies. La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t’arrossegues o somies", pense que és veritat el que mostra aquesta frase.
El conte de silenci es llig molt ràpidament, jo potser optaria per no posar tantes vegades la paraula silenci, però bé, aixó és el que li toca a eixe conte, igualmet m’agrada.
També, no se molt bé el final del conte d’Equilibri, primer no entenia perquè mata el seu home, però després de llegir-mel tres vegades he aconseguit entendre perquè el mata, el mata perquè ell la maltratava.
El llibre l’esperava molt més fort, del que ha sigut. Jo crec que aquest llibre conta la realitat que hi ha hui en dia al món, però amb fantasia.
I per acomiadar-me escriure la frase que encapçala el conte d’Oblit:
"Vingueren. Ells tenien la Bìblia i nosaltres la terra. I ens digueren: Tanqueu els ulls i reseu. I quan els tornàrem a obrir, ells tenien la terra i nosaltres la Bíblia".
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació per al llibre d’Històries del paradís és un 7’5.
6. Dulce Aguilar:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Quan vaig agafar el llibre observe la portada, ja sabia que això del paradís, no tenia un sentit precisament literal, aleshores no em vaig sorprendre quan vaig ver l'edifici abandonat i el xic seriós, desprès vaig mirar quantes pàgines tenia, però es una cosa que vaig sempre als llibres.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Tarde uns dies en llegir-mel. Durant la lectura no em sorprès de la duresa dles històries, ja que Maite ens va llegir el primer, "Por", que compta la història d’un adoleçent que s’està amagant d’un company que està matant els alumnes i professors del seu institut, un compte que impacta molt.
"Estic amagat dins d’un armari. Sent la gent cridar. Són crits confusos, borrosos. Els sent però no els distingisc. No sé què diuen."(pag 9)
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
M’han agradat molt del llibre les històries comptades per capítols curts ja que així la lectura se't fa lleugera. Les històries que expliquen, no són precisament agradables, però m’han agradat, perquè moltes d’elles ixen en les notícies, però no li fas molt de cas perquè t’avorreixen o no tens ganes d’escoltar els problemes de les persones. La forma de comptar la història a través de la perspectiva de l'agressor o la víctima ha sigut molt interessant, bo no sempre eren les víctimes o els agressors, com en el cas de "TV" però ha estat molt bé. El relat que menys m’ha agradat ha sigut el de ‘’ Silenci’’ se m’ha fet un Piquet llarg i això que tan sols té una pàgina, llevat d’aquest els altres han estat molt bé, no obstant el que més m’ha impactat i em va deixar amb un Piquet d’angoixa va ser el de "Mosques", aquest breve relat compta el naixement d’un xiquet i la seua mare l’abandona, i també el que es narra a través del bebé, ha estat sublim.
"I jo la veig immensament feliç, però de seguida trista quan talla amb unes tisores la gruixuda i retorçada corda de carn que ens uneix, i alesmores em queda sola". (pag 125)
QUE LLEVARÍES DEL LLIBRE:
Lo que cambiaría del llibre és el primer relat, no el possaría al principi perquè és un principi un piquet impactant.
PUNTUACIÓ:
La meua nota és un 7.
7. Martín Cervera:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La meua impressió abans de llegar-me aquest llibre ha sigut que emvore la portada del llibre amb el títol que històries del paraís em pensaba que iva a tractar de moltes històries.En la portada apareix la foto d’uns xiquets que estan jugant a bàsquet en el parc i al fons es ven un edifici vell junt amb la cistella com si es tractara d’un barri pobre.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
La meua durada de la lectura ha sigut curteta perquè les històries són bastan cuertetes i cada vegada que finaliyges amb una tens ganes de llegar altra,la q més m´ha costat de llegar ha sigut Ambició i TV perquè són mes llargues que les altres.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Quan he acabat de llegar-me el llibre m’he adonat que era més diferent del que jo es em pensaba,m’ha costat tres diez llergir-me`l,unes dues hores al dia,es llig molt rápid perquè comences a llegar pàgines i històries i no te n’adones que estàs llegint-lo.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
El momento que jo destacaría seria el de Fragilitat:
"La guerrillera sobreviurà a la malària .Les bombes arrasaran el campament. El mosquit será engolit per una iguana".
M’agrada perquè parla com és la gent, les persones.
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
D’aquest llibre llevaría la historia de Silenci perquè em vaig avorrir t llegint-me aquesta historia ja que tot era el temps està dient ``silenci´´ pero segur que a altre letor li ha agrada molt aquesta história.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació és un 7 perquè les històries de Guerra i Esperança m´han agradat molt mes que ninguna.
8. Raúl Dolz:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Pel que fa a la relació a l'estética del llibre crec que els colors i el tipus de lletra (ni massa gran ni massa petita) són molt encertats.
El nombre de pàgines està bé, ja que no és una historia, sinò històries de poques pàgines i no es fa pesat.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Aquest llibre me l´he llegit en tan sols tres dies perquè la setmana de l´1 al 7 d´abril no anava a estar a la meua casa i no volia allargar molt la lectura.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Després de llegir aquest llibre m´ha agradat per la varietat de coses que conté.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
El moment que destacaria seria tot el conte de "Silenci", la part del final concretament:
"Que sóc incapaç d´entendre res… Silenci. Silenci. Silenci. Com aquest món. Silenci. Silenci. Silenci. Com aquest maleït món. Silenci".(pàg 116)
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació és un 7.
9. Estela Santamaria:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Aquest llibre vist des de fora, des del meu punt de vista, em suggereix el cel.
Per exemple el títol "Històries del Paradís" em suggereix el més Enllà on molts diuen que després de la mort arribes al paradís. La imatge d’aquesta portada en la qual hi ha representats tres xics que juguen a bàsquet i uns edificis quasi destruits per Carrere d’ells, em suggereix que eixos xiquets són esperits i van morir en eixe lloc quan es van destruir eixos edificis i que van morir mentres jugaven a bàsquet.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Aquest llibre me’l vaig llegir en un dia, no vaig eixir i vaig aprofitar per llegir-me’l. Aquest libre no resulta gens difícil de llegir, llevat algunes històries que potser m’han resultat una mica més pesades i avorrides i, per això, m’han costat més de llegir, però les altres que m’han agradat més me les he llegit en poc de temps.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
És un llibre prou interessant, almenas jo pense així algunes històries d’aquets llibre em transmeten un poc la realitat del dia a dia. Es mescla la fantasia amb la realitat i crec que és un poc el que més em crida l’atenció del llibre. Transmet molt bé els sentiments i les emocions de cada personatge, per això hi ha històries que pariesen que es relacionen amb les altres. M’agraden molt les frases que hi ha en cada història, em fan recordar coses concretes d’altres de les històries i les relacionen prou, encara que sé que és veritat que unes són molts diferents de les altres
MOMENT QUE M´HA DESTACAT:
Equilibri es una història que em crida molt l’atenció, narra la história d’una xica maltractada per el seu home, que sent molt atrevida sent trapecista no s’atrevix a fer el doble mortal i devant de tot el públic decidís fer-ho i li ix perfecte, però té un final prou tràgic ja que com el doble mortal li ha eixit bé pensa que matar el seu home també és una de les coses que pota conseguir i així ho fa.
No m’haguera imaginat mai eixe final.
QUE LLEVARÍES DEL LLIBRE:
D’una banda canviària algunes finals del llibre i llevaria les històries que m’han resultat més avorrides i ampliaria les que més criden l’atenció, però d’altra, crec que no canviària res.
PUNTUACIÓ:
La meua nota és un 7.
10. Juan Martínez:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Avans de llegir-me aquest llibre pensava que no m'agradaría gens perque la portada del llibre no era molt animada ni divertida. Però quuan vaig començar a llegir aquest llibre , em va pareixer que no era tan aborrit y vaig a començar a llegir més ràpid el llibre.
DURACIÓ DEL LLIBRE:
Per a mí el llibre Històries del Paradís es ràpid de llegir ja que té pocs contes y poques pàgines. Jo m´ho he llegit en pocs díes. He tardat una nit crec en llegir el llibre senser , pero després com algunes històries són complicades de llegir les he tingut que llegirme-les varies vegades més per intentar comprende-les. M´he llegit el llibre només per la nit i ha sigut ràpid.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Quan he terminat de llegir Històries del Paradís m´he quedat un poquet confús perque no hi havia entés alguns contes i quan he tingut que fer l'opinió no he sabut bé que possar. Aquest llibre m'ha agradat en alguns moments i m'he aborrit en altres , els capitols que més m'han agradat han sigut : ''Guerra'' i ''Por''.
PUNTUACIÓ:
Si tinguera que posar-li una nota a aquest llibre li possaria un 6'5.
11. Andrea Iuliana:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Quan he vist el llibre m'ha paregut un llibre de fa molts anys. Pareixia un llibre interesant,perque pareixia interessant perquè em pareixia un llibre de fa molts anys creia que tènia eroes i guerres i tot això.
Per darrere,he llegit el text i em pareixia avorrit.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Aquest llibre me l'he llegit en moltes dies,en hores de classe,en l'autobús,en casa...
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
La história que més m'ha agradat ha sigut la d'Esperança. És una xica gitana que li agraden els xiquets i vol ser mare i fer coses interesants en la seua vida,però, el seu marit no vol, a dit que encara és prompte. Aleshores,la xica es va fer monitora d'alumnes. Al final el seu marit desitja tenir una filla a la que volen anomenar Esperança.
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
El ue cambiaria és la portada perque pareix que el conte va sobre el pasat.
PUNTUACIÓ:
La meua nota es un 6.
12. Alicia López:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La portada del llibre ix un xiquet amb una gorra. Als seus ulls es pot veure l'infeliçitat de la seua vida, i darrere d'el hi han altres xiquets jugant al bàsquet en unes cistelles desgarrades, per tant en quant vaig veure la portada, vaig deduïr que el títol “històries del paradís” era un poquet irónic, és a dir, tot el contrari al paradís.
La meua impressió pre-lectura va ser bona, ja que pensava que el llibre ens contaria la vida desgraciada d'aquest tipus de gent, i eixes històries sempre m'agraden. Però quan vaig veure que cada història tractava d'un tema diferent em vaig desil•lusionar molt, ja que d'aquesta forma no tens la possibilitat d'esganxar-te a l'argument del llibre i tindre ganes d'acabar-ho de llegir.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
El llibre Històries del Paradís, me'l vaig llegir l'últim dia de Pasqües, i vag tardar una vesprada. Vaig tardar tant en llegir-me'l perquè al poc temps de comprar-me'l el vaig perdre i fins a l'últim dia, el dilluns, no el vaig encontrar.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Pense que aquest llibre està escrit a base de flaixos que ens conviden a reflexionar sobre el món en que vivim i contruïm entre tots, per tant em pareix molt interessant, però no és el meu tipus de llibre.
No m'ha aconseguit emocionar cap de les històries, però sí he d'escollir alguna em quede amB la de “Guerra”, ja que és la que millor he entés.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
El meu moment preferit del llibre són totes les cites que apareixen en l portada de la majoria de històrie, però em quede amb una que diu:
“Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata”.
Cada vegada que llegia una d'aquestes frases em parava a pensar en moltes coses.
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
Camviaria d'aquest llibre, com he dit abans,el fet de que cada història tracte d'un tema diferent. Havien moltes paraules que no entenia i la majoria d'històries no les he acabat de comprendre.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació per al llibre Històries del Paraddís, és un sis.
13. Paoli Reboiro:
El libre que m`he llegit és “ històries del paradís”.
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La veritat que no m’imaginava que el llibre fora aixi.Quan vaig vore la contraportada i la portada, es a dir , la impressió prelectura, vaig imaginar que el llibre tractava de la vida d’un xiquet i com s’imaginava el "seu paradís".
“Històries del paradís” no és com la majoria del llibre.Aquest llibre en compte de tractar d’un sol tema,tracta de diverses històries, no històries paregudes,però sí amb un tema en comú, que és el “paradís” de cada personatje, de cada historia.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Però en acabar , millor dit , en començar a llegir el llibre , em vaig donar compte que no, la impressió postlectura.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
Les dues històries que més m’han agradat han sigut :
-Por: una historia molt entretinguda.
“Òbric la porta. A poc a poc.Tracte de no fer soroll.Però grinyola.La puta porta…Els nervis em cremen l’estomac.Són com agulles”.(pag 9 , capítol 1)
-Guerra: una historia molt emocionant.
“La visió ens va deixar glaçats.La pell se’ns va eriçar. No podia ser.Aquells reflexos que havíen vist eren els dels cascos del nostres cuatre companys”(pag 46, capítol 7).
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
Del llibre descartaria una història com la d’ “Ambició” , simplement perquè és molt llarga i avorrida.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació per aquest llibre és un 5.
14. Pepe Murgui:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
Pensava que m'agradaria més per les hitòries que havia llegitt la professora en classe però m'he aquivocat.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
M'he llegit el llibre en dos dies.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Algunes històries eres entretingudes però altres han sigut avorrides, ha estat regular.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
Un dels moments que mès m'impacta va ser el final de la historia Por:
"Sí, demà mateix me'n compraré una. Una ben grossa. L'amagare sota el llit. La portaré a l'escola. Em protegirà." (pagina 13)
Tambe aquest del conte Guerra:
"Els van traure els ulls. Sang per sang. No volíeu saber com va ser la meua guerra? Donc ací la teniu. Maleïda siga...Ací la teniu.
-Vaja....-diu un dels amics mentre l'altre aparta la vista de la cambrera" (pagina 46).
El xic lis conta lo que li ha pasat en la guerra, revivint tot aixo i els seus amics no li fan cas.
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
El que camviaria de la història serien les descripcions, l'autor diu tot lo que fan tots els personatges de tots els contes i a mi m'avorrix tanta descripció.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació d'aquest llibre és un 5.
15. Toni Latorre:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La primera impressió que tinc d'aquest llibre és de molta curiositat, perquè tè moltes històries i totes reals per el que es pot llegir darre,la fotografía també m'impacta molt i crec que el titol vol dir molt sobre el que conta el llibre.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
El llibre ha sigut ràpid de llegir,he tardat dos dies llegint pel mati abans d'anarme'n i de nit,despres de tornar a casa fins tard.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
Aquest llibre em pareix que está fet per a pensar,totes les històries són dures i et fan pensar en el mon en què vivim,ple d'avaricia i cultures cruels.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
Hi ha molts moments destacables del llibre, un que recorde és el suspens que crea l'autor en la història d'equilibri en el moment que la xica està dalt i tota la gent espectant i nerviosa.però el suspense es pot destacar de cada història que hi ha.
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
Jo canviaria algunes històries un poc,perquè sòn massa complicats i dures com per eixemple el que he nombrat abans parla del maltracte a les dones y es un poc difícil.d'antendre
Y llevaría l'història d'orgull perquè ridiculitza al patriotisme amb el exemple d'un soldat Sense ideals.
PUNTUACIÓ:
Li pose un 5.
16. Mateo Palomar:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La meua opinió prelectura no va ser molt bona, pensava que el llibre seria una avorriment, ja que hi havia moltes petites histories dins del llibre, i en general, aquestos llibres no m’agraden molt. Intuïa que les contes anaven a ser tristos, per la portada del llibre, on hi ha tres xiquets jugant a bàsquet i al fons hi ha un edifici en ruïnes, com si estigueren a una guerra.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
“Històries del Paradís” a diferència de moltes altres llibres no m’ho he terminat en molt de temps, m’ho he llegit en quatre dies, també es veritat que no es molt llarg, però hi ha llibres amb menys pàgines que he tingut que llegir més temps perquè m’avorria llegint.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
La meua opinió poslectura, a diferencia de la opinió prelectura va ser molt bona, encara que hi ha contes que no entenc, en general el llibre m’agradat molt, el llibre encara que hi ha moltes contes es llig ràpid, ja que no t’avorreixes gens.
MOMENT QUE M´HA DESTACAT:
El moment destacat del llibre per a mi es al conte de Terror, quan el protagonista amb tot el món intentant matar-lo, aconsegueix arribar al costat del home que va matar el seu germà i detona el C4 que portava al cor: I prem el detonador. I de sobte... la pau... una pau inmensa... que desborda... I que esclata.
QUE LLEVARÍES DEL LLIBRE:
D’aquest llibre no cambiaria moltes coses, ja que es un llibre molt bon, però hi ha unes poquetes que no m’han agradat gens, sobre tot contes que no entenc, com per exemple el llibre de equilibri, que ha sigut un dels que menys m’han agradat del llibre.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació es un 5.
17. Sara Trinidad:
IMPRESSIÓ PRELECTURA:
La meua impressió prelectura va ser per així dir-ho, a mitges, un poc bona i un poc roïna. La bona va ser que Maite, la nostra professora, ja ens va llegir una de les històries de "Históries del Paradís" en classe, a mon, sincerament la història que ens va comptar m'agrade molt i vaig pensar que les altres històries serien igual d'interessants o mes, entones em va donar intriga per seguir amb el llibre. No obstant això, la roina va ser veure el gros que era el llibre, i les lletres tan xicotetes que tenia, llavors d'altra banda em donava un poc de peresa llegir-ho al veure eixes lletretes i tantes pagines, a més veia tantes històries que pensava que m'anava a costar una eternitat llegir-ho.
DURACIÓ DE LA LECTURA:
Com ja he dit, pensava que m'anava a costar una eternitat llegir-ho, però no obstant això, com ja he dit també anteriorment "pensé que les altres històries serien igual d'interessants o mas", tenia raó, la majoria van ser entretingudes i interessants, no obstant això algunes un poc avorrides, per tant les històries enganxaven, no em donava ni compte que al cap de cinc minuts ja m'havia acabat una història o almenys anava pel final, així que vesprada tres o quatre dies a llegir-m'ho.
IMPRESSIÓ POSTLECTURA:
La meua impressió prolectura a sigut amb un poc de tot, sincerament mes bona que la impressió prelectura, perquè en ella pensava que m'anava a costar llegir-ho, però la majoria de les històries m'han paregut divertides. D'una banda algunes històries m'han paregut divertides com la de TV, que a més és la meua representació teatral. No obstant això, hi ha altres que no he acabat d'entendre perquè tenien paraules que no acabava d'entendre i em costava mes llegir-ho. Altres no m'han agradat res com per exemple la de Silenci. Haguera sigut rar que m'hagueren acabat agradant totes.
MOMENT QUE M'HA DESTACAT:
El moment que m'ha destacat, alomejor pareix una favada però ha sigut en la història TV, quan parlant de Gran Hermano, ix l'anècdota de la xica que es tir un pet al jacuzzi i ho deixe tot màs, em rei prou, i no es perquè però em va donar molta gràcia, així que em cride l'atenció prou, perquè tampoc savia que una cosa així eixirien en un llibre com este.
QUE LLEVARÍA DEL LLIBRE:
Sincerament, en el llibre hi ha moltes històries, és normal que unes ens agraden menys que altres, però no totes seran iguals; cada una té la seua història i els seus personatges, així que no llevaria res del llibre, per que així coneixem totes les històries i la seua història.
PUNTUACIÓ:
La meua puntuació és d'un 5, no per que no m'haja agradat ni per que tinga res en contra sinó per que mai m'havia llegit un llibre com este i m'agraden mes d'un altre tipus.