Dulce María

​

CLASSIFICACIÓ:

 

Misteri.

‘’.-El Lali era allà i el papa va parlar d’asseguranses…
   -I va signar la seva sentència de mort…’’(pg193).



Amor.

    Units tan sols a través dels seus llavis… (pg 103)



IDENTIFICACIÓ: 



PERSONATGES:



Com a personatges principals estan Anna i Lali. Anna, es va quedar viuda quan en un accident d'avió el seu marit va morir, és mare de dos fills, Leo de setze anys i Arantxa de divuit.
"Ets viuda i estàs sola.i tu no ho has forçat..."(pg 87).



Lali és un home molt guapo i aparentment molt amable que arriba al poble i s'enamora d'Anna.
"Era alt, atractiu, lluÏa un bon broncejat, vestia amb desinboltura i destacava sobre la resta"(pg 179).



Amb aquests personatges no em sento identificada però amb el fill d'Anna,Leo si ja que al llarg del llibre Leo mai es fia de Lali aspecte que probablement jo també faria i a més en algunes ocasions no li agrada parlar dels seus coses ja que prefereix guardárselas per si mateix això és una cosa que jo també faig.
"Es va trobar amb el silenci d’en Leo"(pg 24).



I com a mi no li agrada molt el cava.
"Només un glop. No li agradava el cava"(pg98).



I també comprenc perfectament als dos germans ja que si la meva mare es casarà con un home que menteix jo també investigaria.
"Feia gairebé quatre hores que estaven de guàrdia, al mateix lloc on el Leo havia espiat la casa la primera vegada"(pg 135).





OPINIÓ: 



El somriure del diable al principi no m’ha agradat molt perquè era un poquet rotllo, però desprès quan el fills investiguen ​s'ha posat més interessant ja que es descobrien més coses sobre la mort del seu pare i del Lali. També m’ha agradat perquè se descobrix la veritat al final del llibre. 

Aquest llibre no és un llibre molt bo però és fàcil de llegir amb la lletra relativament gran, és curtet i la història no està malament. El recomane a la gent que li agraden els llibres de misteri curtets.









Raul Dolz



CLASSIFICACIÓ:



El llibre El somriure del diable de Jordi Serra y Fabra és un llibre de misteri.



"-Mira, el dia que vam anar al futbol, dos homes se li van acostar quan sortíem. Un tenia una cicatriu a la galta i l´altre els cabells molt curts, rapats. En veure´ls es va posar molt nerviós…"(pg. 129).





IDENTIFICACIÓ:



PERSONATGES:



Els personatges de la novel·la són els següents:



-Eulali : un dels supervivients del tràgic IB-1247. Amant d'Anna. Molt guapo i perfecte.

-Anna:  mare d'Arantxa i de Leo. Descobrixen l'assassí de son pare.

-Ricard: pare d'Arantxa i de Leo. Mor salvant una vida en el accident de vol.

-V. Castany: dóna pistes a Arantxa i a Leo. Amiga en el vol de Ricard.

-Martina: és l'exdona de  Lali.

-Sandoval: era un senyor que volia matar a Lali, perquè li devia diners.

-Blai i Cirus: acompanyants del senyor Sandoval.

-Leo: fill d´Anna, ajuda amb la investigació. És un dels protagonistes. Germà d´Arantxa.

-Arantxa: filla d´Anna, amb Leo ajuda amb la investigació. Germana major de Leo. És també l´altra protagonista.

-Claudi Segrelles: és amic de Leo, el porta al lloc dels fets. On maten a Lali.



Jo crec que el personatge principal és Anna i la veritat no m´identifique molt  amb ella ja que ella és una dona viuda mare d'una xica i d'un xic i jo sóc un xic de 14 anys. Encara que hi ha d´altres personatges, eixe és el més rellevant,  però  m´identifique amb els fills perquè són els que més s'assemblen a la meua forma de viure i de pensar.

 

 

 

OPINIÓ:



El somriure del diable és un llibre que m'ha agradat molt perquè és una història molt ben feta que m'ha fet mantindre l´atenció des del principi fins al final del llibre. He de dir que els llibres d'aquest estil són els que més interessants em semblen.

A més a més, pensé que és una novel·la molt adequada a la meua edat. Hi ha dos personatges (Arantxa i Leo), adolescents, que trobe molt propers, amb gustos i interessos molt demblants als meus.
L'ambient és molt actual, en una ciutat real (Barcelona) al segle XXI i la trama de vegades m'ha paregut una pel·lícula, però m´ha entretingut molt.
Jo la recomane a totes les persones a qui les agrade aquest tipus de narració perquè es ficaran en la història com si d ún personatge més es tractara.
La meua puntuació és un 9 perquè m'ha agradat molt, però tampoc és la meua novel·la ideal.





​

Mireia Fuster:





CLASSIFICACIÓ:



Aquest llibre es classifica per:



Romàntica o d’amor: "El llibre diu que el joc de cortejar (són com si fóra una cosa d’història antiga) comença amb la mirada, quan els uns miren els cossos dels altres ( la fase contemplativa) i continua quan es miren fixament als ulls. […] Finalment arriba el gran salt al bes, seguit de carícies i grapejades més serioses" (pàg. 19).



D’aventures: "Compartisc una habitació amb Marie, però ella se’n va a veure les seues amigues sense mi [...] Anit Madame ens va deixar que anàrem a una discoteca i Marie em va abandona" (pàg. 67).





IDENTIFICACIÓ:



PERSONATGES:



- Susie

- Pete
- Sam
- Daisy
- Paul
- Tia Jo
- Cilla
- Madame
- Marie…

Identificació amb el protagonista:
Físicament no em sent identificada amb la protagonista, ja que ella diu estar molt prima i jo això precisament doncs no és que ho estiga. 

"Parlant de xocolate, pense seguir una dieta sense xocolate" Encara pese 56 quilos (pg 102).

Psíquicament em sent identificada a l’hora dels estudis, perquè quan tinc un examen jo enseguida em pose nerviosa. 

​

Els exàmens comencen demà. Propòsits:

No m’acovardiré.
Llegiré les preguntes.
Em preocuparé de veure quant de temps tinc.
Veure quantes preguntes he de contestar.
Escriuré notes curtes al principi.
Intentaré fer bona lletra.
Portaré tots els bolígrafs i llapis i la calculadora (pàg. 97).



També em sent identificada a l’hora d’anar al repàs, jo vaig a repàs perquè ahí algunes coses que no entenc me les expliquen.
Avui he fet l’examen d’història. He pogut contestar les cinc preguntes. Visca! Tot això del repàs ha valgut la pena¨ (pàg. 100).

Amb la família em sent identificada, perquè ella també té una germana que es més gran que ella i un germà que és més gran que ella, a mi em passa el mateix tinc una germana que es diu Alícia i un germà que es diu Jose.
Pete …se n’ha oblidat (ja em deu vuit aniversaris i sis Nadals).

Sally… orelleres, una capsa de coloret de maquillatge i una invitació al pub. […] ¨ (pg 34)
En aquestos paràgrafs l’única cosa on no m’identifique és que el meu germà sempre em compra regals per Nadal i als aniversaris, i la meua germana no treballa en un pub.

També em sent identificada perquè ella diu que se’n va de vacances a l’estiu i jo també tots els estius me’n vaig al poble de la meua mare.
Unes fabuloses vacances d’estiu, segons tots els indicis, a saber: Escric com puc a la part de darrere del cotxe, premsada entre l’àvia i Marie, i de camí cap a Déu-sap-on” (pg 125)
 

També em sent identificada en el fet que a ella se li mor Pinko la seua conilla, i a mi la meua gossa se’m va morir l’altre dia.
Anit vaig sentir uns sorolls terribles. […] Bov ha matat Pinko (pg 165)

Amb els gustos m’identifique a l’hora de que jo també sóc molt goluda!
Fins ara, me les he apanyades per a no menjar:
Xocolate durant dos dies
Pastissos durant quatre dies
Sucre durant cinc dies
Nata durant una setmana (pg 104)

També em sent identificada perquè a ella també li agraden els animalets, però a ella més els gats i a mi m’agraden els gossos.

"Bovril… crec que ho ha tornat a fer, de manera que hauran de ser gatets" (pg 34)

Amb els amics em sent identificada perquè la protagonista té una amiga seua que per motius de treball del seu pare va tindre que marxar a un altre país, jo ja fa cinc anys una amiga meua va marxar al seu país d’origen, ja que allí el seu pare havia trobat treball.
"Carta de Charlotte, antiga companya de classe a l’institut, una del nostre grup. Competíem en curses de velocitat, l’una contra l’altra, fins que el seu pare va trobar un treball a Birmingham" (pg 35).





OPINIÓ:



 

Sobre el llibre I jo també sóc una maniàtica opine que és un llibre que no acaba de ser molt entretingut, ja que al ser com un diari hi ha coses que no tenen molt de sentit, aquest llibre també tracta problemes molt interessants que estan presents en la vida diària com per exemple l’anorèxia, el condó, la píndola combinada, la febre glandular…

Per un altra part també en moments del llibre, quant em sentia identificada em feia reflexionar sobre el dia a dia.
Crec que és un llibre que és fàcil de llegir i a l’hora d’entendre també, aquest llibre el recomanaria al públic adolescent, així que com a nota li posaria un 7 o 7’5.

 







Pablo Gómez:



CLASSIFICACIÓ:



El senyor dels anells és una novel•la de tipus fantàstic com es mostra en aquestos fragments del llibre:

Al nord, després de la guerra i de la batalla dels Camps Llirials, els homes de l’oest disminuïren, i la seva ciutat, Annúminas, al costat del llac Èvendim, s’enrunà; i els hereus de Vàlandil marxaren i van instal•lar-se a Fórnost, dalt de tot dels Turons del Nord… (pg 303)



En aquell en Gandalf alçà la vareta, i fent un crit molt molt fort colpejà el pont davant els seus peus. La vareta es trencà amb l’impacte i li va caure de la mà. Una cortina cegadora encegadora de flames blanques ho cobrí tot. El pont cruixí. Es trencà sota els peus mateix del Bàlrog, i la pedra sobre la qual es trobava s’enfondrà a l’afrau, mentre la resta romania, fent equilibris, estremint-se com una llengua de roca sortint en el buit… (pg 406)



Els tipus secundari és que El senyor dels anells és també una novel•la d’aventures, com es demostra en aquestos fragments:

Jo era l’herald de Guil-galad i anava amb el seu exèrcit. Vaig ser a la batalla de Dàgorlad davant la Porta Negra de Mórdor, on vam vèncer, ja que la llança de Guil-galad i l’espasa d’Eléndil, Aiglos i Nàrsil, no les podia resistir ningú. Vaig participar al darrer combat als vessants de l’Órodruin, on va morir Guil-galad i caigué Eléndil, i Nàrsil es trencà sota ell; però el mateix Sauron fou derrotat, i Ísildur li tallà l’anell de la mà amb el fragment de l’empunyadura de l’espasa del seu pare, i se’l quedà per a ell. (pg 302)

Els orcs estaven esparverats per la ferocitat de la defensa. En Légolas disparà i en traspassà el coll de dos. En Guimli en tallà les cames d’un altre que havia saltat damunt la tomba d’en Balin. En Bóromir i l’Àragorn en mataren molts. Quan ja n’havien catgut tretze, la resta fugí … (pg 400)



…diverses fletxes brunziren damunt lluers caps, i algunes caigueren entre ells. Una encertà en Frodo entre les espatlles i aquest caigué endavant amb un crit , amollant la pala: la fletxa, però, va caure a terra, estavellada contra la cota de malla. Una altra travessà la caputxa de l’Àragorn ; i una tercara es clavà a la segona embarcació, ben prop de la mà d’en Merry. […]
-¡Orcs!- imprecà Guimli. (pg 473)





IDENTIFICACIÓ:



PERSONATGES:



Jo em sent identificat amb Frodo perquè jo si falta que algú faça alguna cosa quan ningú vol, jo sempre m’ofereix com fa Frodo en aquest fragment del llibre:

Ningú no va respondre. Repicà la campana de migdia. Tothom continuava callat. En Frodo fità tots els rostres però no n’hi havia cap de dirigit vers ell. Tot el Condell seia amb les mirades baixes, com sumits en profunds pensaments. Una gran por s’emparà d’ell, com si esperés la sentència a una condemna que havia intuït durant molt de temps però que havia esperat, inútilment, que no arribés mai a ser pronunciada. Un desig incontenible de descansar i de restar en pau al costat d’en Bilbo, a Rivendell, li omplí el cor. A la fi, amb un gran esforç, parlà, i es meravellà en sentir les seves paraules, com si fos un altre que emprés la seva veueta.
-Jo duré l’Anell l- va dir-, encarà que no conec el camí. (pg 334)



Físicament no em sent identificat perquè Frodo és un hobbit de 50 anys i es baixet i prim, i jo sóc jove, alt i no estic massa prim. Però sí que em sent identificat amb Frodo en que té molt bons amics que l’ajuden no el deixen sol passe el que passe i els meus amics també fan això per mi. Això es pot vore en aquest fragment:

-No em sorprén –va dir en Merry-, i tant de bo poguessis fer-ho. Però qui envegem és en Sam, no a tu. Si tu has d’anar, llavors és un càstig per a qualsevol de nosaltres haver de restar enrere… (pg 337)

-I jo també –afegí en Guimli- Nosaltres naturalment, només fórem enviats per tal d’ajudar el portador al llarg del camí, i no podem manar més enllà d’on el ens digui; i no hi ha ningú de nosaltres que estigui lligat per cap jurament o ordre a arribar fins al Mont del Fat […] per a mi es clar que no puc abandonar en Frodo. Jo elegiria Mins Tirith, pe`r si ell no tria aquest camí, jo el seguiré.
-I jo també aniré amb ell –s’apuntà en Légolas-. Ara fóra una infidelitat deixar-lo sol. (pg 492)





OPINIÓ:

 

 

 

El senyor dels anells és un llibre que m’ha agradat molt, és entretingut i m’abellia molt llegir-lo perquè després de vore les pel•lícules tantes vegades volia llegir el llibre. El que menys m’ha agradat és el començament perquè és més pesat que la resta del llibre. És un dels millors llibres que m’he llegit i tinc ganes ja de començar el segon, és un llibre que enganxa molt, però és molt llarg. Jo el recomanaria a tots els meus amics perquè és un dels grans llibres de la història. Jo pensava que seria el mateix que la pel•lícula però al llibre hi ha moltes més coses que a la pel•lícula per això també m’ha agradat el llibre més que la pel•lícula. La meua puntuació per a El senyor dels anells és un 9.