Alicia Lopez

​

CLASSIFICACIÓ:



Es tracta clarament d'una novel•la romàntica.

Era tan dolça... Aferrant-me suaument la cara, em va fer un petó als llavis. Em vaig aixoplugar als seus braços i vam passar la tarda perdent-nos en la mirada de l'altra, rient per qualsevol cosa i sentint-nos molt a prop (pg 115).



Quan ens vèiem, els minuts se'ns escapaven massa pressa. I el més desconcertant per a mi, que no havia sentit mai res semblant per ningú, és que estava segura que a ell li passava el mateix. Hi havia una complicitat secreta. Cada vegada que ens vèiem, els gestos intentaven apropar-nos més (pg 32).



IDENTIFICACIÓ:



PERSONATGES:

 

La protagonista d'aquesta novel•la s'anomena Laia. És una  adolescent i, per tant, ja té una cosa en comú amb mi. És una xica d'estatura normaleta, amb cabells curts i ulls blaus. Físicament no m'identifique gens amb ella.

Em vaig mirar al mirall. Qui es fixaria en mi? Metre seixanta-tres,figura lleugerament arrodonida,cabells per sobre l'espatlla de color ros cendra, uns ulls blaus massa grans i uns llavis normalets..una noia normal (pg 20).

Laia no és una xica molt llesta, però trau bones notes. Al mateix que jo, no sóc massa inteligent però amb esforç i aplicacció aconsegueixo traure-ho tot.

No era cap geni en els estudis, però em defenasva, treia bones notes i sabia com passar un curs sense entrebancs des de la meva consolidada plaça de delegada de curs (pg).

És una noia molt normaleta, no li agrada cridar l'atenció, i és molt aficcionada a la cultura. Jo també em considere normaleta, però al contrari que ella, soles llig els llibres obligatoris i el cinema m'agrada per a distraure'm, no per aprendre res.

Sempre m'havia agradat escriure, m'encantaven el cinema i el teatre, però jo només volia ser-ne espectadora. Jo només volia ser una persona anònima amb una vida sense ensurts (pg 11).



M'identifique molt amb Laia perquè les dues tenim mares que a vegades fan coses pensant que és el millor per a nosaltres, però sense preguntar-nos abans i l'acaben fastidiant.

Moltes gràcies, oh, gran mare! Gràcies un cop mès per enviar a pastar fang la meva intimitat. Gràcies un cop més per decidir per mi el meu futur (pg 10).



Però, al contrari que la meua mare, la seua és molt comprensiva, és a dir, té pensaments més liberals i no tan antics, sobretot quan es tracta d'amor.

Carinyo, és el teu primer amor. Me n'alegro molt. No has de tenir por, no sé per què hauria de ser un problema (pg 118).



En ma casa, els meus pares a vegades tenen molt en compte el que la gent puga pensar de la meua germana i de mi, en canvi, a la mare de Laia li dóna el mateix.

Mira, Laia, el que pensin les velles paparres d'aquesta escala se me'n fot. I perdon'am l'expressió. Estimar és el mes bonic que hi ha(...)Laia,has de sentir-te orgullosa de ser com ets i qui ets. No has de deizar que altres escullin per tu el que ells consideren que és políticament correcte (pg 119).

L'amiga més propera que té és la Becky, una xica molt simpàtica, prima i alta. Sempre en moviment i amb alegria i molt interessada per la roba. M'identifique amb ella perquè jo també tinc amigues molt divertides, però ninguna tant com la Becky i també passe molt temps amb la filla d'uns amics dels meus pares.

Ella sempre queia bé a la gent. Era pura energia vital. A més,era una noia molt maca. Tenia els cabells llargs i pèl-roigs, que sempre recollia en una cua alt, o en dues cues a banda i banda. La cara pigada, la pell blanca i els ulls verds combinaven perfectament amb la seva figura alta i prima. Tenia dos armaris plens dels models més moderns i estrambòtics (pg 16).



Laia i Becky passen molt de temps juntes ja que les seves mares són íntimes. M'identifique en el fet que jo també passe molt temps amb la filla d'uns amics dels meus pares.

Des de petites sempre havíem anat juntes. Érem com la nit i el dia,peró com que les nostres mares eren íntimes,ens havien obligat a fer-ho tot plegades (pg 7).



Una altra amiga és la Marina, una noia a la que li agraden molt els nois i es du molt bé amb la Becky. Em sent identificada amb Laia perquè jo també tinc amigues que es fixen tot el temps en els nois que veuen.

La Marina era, possiblement, la noia més enamoradissa de la classe.Potser per això es duia tan bé amb la Becky.

Laia no confia molt en la seua amiga Becky, però sap que sempre que la necessite estarà amb ella. M'identifique molt amb ella perquè sé que jo també puc confiar en les meues amigues, encara que també sé que amb el temps, les verdaderes amigues es compten amb els dits d'una mà.

Sé que no em tens gaire confiança, que sóc una mica fool i que mai seré tan bona noia com tu. Però vull que sàpigues que t'estimo molt i que, facis el que facis, sempre em tindràs al teu costat, ok?(pg 37).



Al principi, Laia no té gens d'interés pels xics, tan sols vol centrar-ses en el seus estudis i amics. No m'identifique amb ella, ja que  jo pense que quan som dolescents és normal fixar-se en xics i tindre papallones a l'estomac, però açò sense oblidar-se dels teus estudis i dels teus amics.

Jo, en canvi, preferia concentrar-me en els estudis,en els amics, i deixar-me estar d'amors. No en tenia ganes (pg 20).



La protagonista no sol compartir els seus sentiments amb ningú, ni amb les seves amigues. S'ho guarda tot per a ella. En este cas no m'identifique gens, ja que jo preferisc contarl-li les coses a les meves amigues, pense que a la llarga és millor. Si Laia li ho haguera contat a la Becky que començava a sentir coses per l'Álex no haguera sofrit cap desengany.

Vaig mirar a la Becky. Ni ella ni la Marina en sabien res, de dissabte. No m'atrevia a explicar-ho a ningú. No n'estava segura, i preferia esperar una mica abans de dir res del que em passava (pg 35).



OPINIÓ:



Em dic Laia m'ha agradat molt en primer lloc perquè es un llibre diferent a la resta de llibres romàntics que m'havia llegit, ja que conta com una xica que mai s'havia fixat en els xics, es fixa per primera vegada en una xica, pensant-se que era un noi. Per tant, ensenya que ens enamorem de les persones, siguen de sexe masculí o femení. En segon lloc, m'ha agradat com alguns personatges de la novel•la, com per exemple Laia quan s'adona que l'Àlex és lesviana, reaccionen amb naturalitat, sense discriminar-la per aquest fet, que és el que haurien de fer totes les persones d'aquest país. A més a més, aquest llibre, com tots els que em llig en valencià, m'ha ajudat a fomentar el meu vocabulari i ortografía. Pense que he elegit un llibre molt bo, ja que la protagonista és una xica adolescent com jo, i em puc sentir identificada en moltes coses amb ella. Jo adore totes les históries d'amor. Pense que són els llibres més bonics i impactants. El recomene a tots els públics i com a nota li pose un nou.







Juan Martinez



CLASSIFICACIÓ:



Dràcula es un tipus de llibre de terror que tracta sobre la seguent historia :



Tot comença quan Jonathan Harker un jove agent immobiliari ha de realitzar un viatge a Transsilvània per a fer el treball de vendre una casa a Londres del Comte Drácula. . En un principi l'estada de Jonathan en el domicili del Comte el castell Drácula és normal, però a mesura que passen els dies es comença a donar compte d'estranya naturalesa del seu comprador. A mesura que van passar els dies l'ancià agradable que Jonathan havia conegut en un principi, es convertix en un ser menyspreable, roín i despietat, fins al punt que arriba hi ha fer presoner al jove agente. Tenint a Jonathan en el seu castell, el Comte decidix viatjar a Transsilvània. Mentres  passa el temps, i Jonathan seguia reclòs en el castell . Al no millorar la salut de Lucy el seu promés Lord Arthur Holwood, diversos amics seus, Quincey Morris i Lord Godlaming junt amb Mina van demanar consell al doctor Seward. Este metge és el director del manicomi en què es troba reclòs George Renfield, cal mencionar que va estar molt enamorat de Lucy, per la qual cosa prest la seua ajuda gustosament. Durant les seues atencions a Lucy, Renfield va morir assassinat pel Comte.

​

A l'observar que la salut de què havia sigut la seua amada no millorava i al discernir la raresa del que creien que era una malaltia va decidir demanar consell al doctor Abraham Van Helsing, un atípic metge, expert en temes estranys. Després de passar el temps i després de realitzar nombrosos tractaments i provar infinitat de remeis, Lucy va morir. El doctor van Helsing sospitava l'estat de No morta en el que es trobava la jove, per la qual cosa vMean haver de realitzar un ritu perquè esta poguera descansar en pau. ntrestant la captivitat de Jonathan Harker havia finalitzat, ja que va aconseguir escapar del castell eludint els murs i  del Comte, per la qual cosa va emprendre un accidentat camí per a tornar a Londres. El Comte alié a què el seu presoner havia aconseguit escapar va continuar a Londres, assassinant a més persones, i trobant-se amb la promesa de què havia sigut el seu presoner. El malvat Comte va estar enamorat de Mina. . Jonathan  després d'arribar a Londres va compartir la seua experiència amb el doctor Van Helsing.

​

El Comte al trobar-se acorralat va partir cap al seu castell a Transsilvània. Tots els que volien acabar amb ell, Jonathan Harker, Lord Arthur Holwood, Abraham van Helsing, Quincey Morris, Lord Godalming i Mina Harker  , moguda per un fort sentiment de venjança, van partir després dels passos de Drácula, en un frenètic viatge per terra i per mar, guiats per Mina, que després dels seus trobades amb el Comte podia llegir la ment del Vampir, la qual cosa era un gran desavantatge per a ell. Després de dies de viatge van arribar al castell Drácula lloc on tots van estar esperant, l'arribada del Compte. Una vegada va arribar ficat en un calaix de terra, portat i flanquejat pels zíngars que li eren lleials. Es va alliberar un combat desigual, el qual va acabar quan el punyal de Jonathan va tallar el coll del Comte alhora que Morris abans de caure fulminat per la punyalada mortal propinada per un monstre va travessar el cor del Comte, acabant per sempre amb el sagnant vampir de Transsilvània.

 

 

IDENTIFICACIÓ:

PERSONATGES:​



Jo no me identifique amb el protagonista perque jo no haguera pogut fer el que ell va a fer durant l´estáncia al Castell de Dràcula. Jo haguera tengut molt de por i no haguera tengut valentía per a aceptar el treball en un primer lloc, en quant haguera vist la casa que em tocava vendre no haguera estat un minut més en aquell lloc. Després jo crec que si haguera fet ell que el va fer perque em pareix molt be la actuació que ell va tindre i descobrir tot el que Dràcula amagaba i els seus plans. També si coneguera que ell va a fer mal a la meua familia i amics si que haguera intentat ser més valent y protegir-les y ajudar-los per a que Dràcula no els haguera fet mal.



OPINIÓ:



El llibre m´agradat molt perque els llibres que mes m´agraden son els de terror y aventures. Ha sigut molt entretengut i tot el llibre estas esperant el moment en que Jonathan va a matar a Dràcula. Aquest llibre el recomenaria a tots el xiquets que li agraden este tipus de novel·la i qui haja vist la pel·lícula, perque jo la he vist i el llibre m´ha gustat més encara.



Al llibre el donaría un 7,5 perque m´ha agradat molt, pero hi ha llibres que m´han agradat més que aquest.









Paula Murgui 



CLASSIFICACIÓ:



Aquesta novel·la tracta una temàtica social.



" La ciutat era un caos, cotxes cremant, uns deu helicòpters sobrevolant la ciutat i enfrontaments amb la policia a cada cantonada. El centre de convencions de G-8 estava completament assetjat.

La multitud es dirigia tumultuosament cap a la plaça. La manifestació es va posar en marxa en silenci de dol.

A les pancartes es podien llegir consignes de tota mena, bé que les més nombroses eren les que condemnaven la mort del Carlo. (…) << Els assassins no aturaran el nostre futur.>> " (Pg 101-102)



IDENTIFICACIÓ:


PERSONATGES:



La meua identificació amb la protagonista d’aquesta novel·la, la Xenia, és per diversos motius:

Un dels motius és perquè li agrada col·leccionar històries d’aventures i d’amor. M'agrada escoltar i llegir històries d'altres persones, ja siguen d'amor, aventura, intriga...

Una altra de les coses en què m'identifique amb ella és que la Xenia en la novel·la hi havia vegades que ajudava altres persones. Jo també he ajudat diverses vegades a persones que estaven malament o necessitaven ajuda.

I la cosa amb la que més m'he identificat amb la protagonista d'esta història és que Xenia sempre anava a les manifestacions antiglobalització perquè no li pareixia bé el que molts dels països rics els estaven fent a la gent dels països més pobres. Jo mai no he anat a una manifestació antiglobalització però si tingués l’oportunitat d'anar sí que ho faria, per a ajudar eixa gent.



 

La veritat és que amb la família no m'he identificat molt, perquè els pares de la protagonista estan separats i els meus no, ella no té mes germans ni germanes i jo tinc una germana. Així que sobre aquest punt no puc dir que m’he sentit identificada.

 

Amb els amics de la protagonista sí que m'identifique perquè sa mare li deia a Xenia que no la volia deixar sola a casa, perquè no es fiava d'ella ni de les seues amigues, perquè pensava que anaven a fer festes i tot el que això respecta. Així que en això és el que m'identifique amb les seues amigues perquè jo si estiguera sola a casa també faria festes amb les meues amigues.



D'altra banda també m'identifique amb les seues amigues perquè en una pagina de la novel·la posava que una de les seues amigues estava un poc boja i jo també tinc amigues així.



OPINIÓ:



La novel·la Gènova, ‘’città chius@’’ m'ha agradat més del que esperava, perquè tracta d’un tema tan actual i polèmic com el de la globalització, de les polítiques econòmiques i les seues conseqüències socials i polítiques. A més d'això, també m'ha agradat perquè és molt entretinguda, ja que fa diversos amics i m'identifique diverses vegades amb la protagonista. També m’ha agradat perquè la Xenia és una xica jove, que no té idea de la globalització. Jo recomane a totes les xiques i a tots el xics que agafen aquesta novel·la per a llegir a classe o a les seues cases. Aquesta novel·la és de temàtica social, però personalment m’ha agradat més que altres novel·les que vaig llegir sobre aquesta temàtica. Per acabar aquesta opinió, vaig a posar-li una nota a aquesta novel·la: 7.









Pepe Murgui



CLASSIFICACIÓ:



La tipologia del llibre és terror perquè Marc va a la mansió negra per curiositat sense saber que derpertarà un vell bruixot que es vol venjar del poble per haver-lo derrotat.



"L'aspecte de la mansió em deixà colgraçat. La seua majestuositat era aterridora. La mansió tenia quatre plantes, i llargues bancones, i pilastres enormes [....] Gàrgoles dracòniques em miraven des de les altures com guaites d'un exèrcit infernal. Una barbaritat de tombes antigues, [....] es  repartien sense ordre ni concert al voltant de tota la mansió" (pg 25)



"Morloc era un bruixot, un fetiller, un practicant de màgia negra i de la fetilleria que pretenia conquerir el regne dels vius amb un exèrcit d'éssers esperitats i d'ultratomba" (pg 53)





IDENTIFICACIÓ:



PERSONATGES:



Marc és el protagonista d'aquesta història, té 16 anys, és un xic alt, amb els cabells negres i no sé res més perquè en el llibre no fan descrpcions fíxiques dels personatges.



Marc és un xic valent però molt curiós i per culpa d'eixa curiositat posa al poble en molts problemes:

"L'endemà, dissabte, jo, tot sol, buscaria la mansió negra." (pg 14)

​

Tambe és previsor:

"Em vaig vestir ràpidament, i, per si de cas la mansió negra era més negra del que podia imaginar, em vaig armar amb la llanterna que guardava a l'últim calaix de l'escriptori" (pg 16)

​

No tinc res en comú amb Marc

-Quimet: És un xic al que li apassionen les batalles amb espases i mai evita un repte.

-Carles: És un xic que es menja tot el que se li posa al davant i es convertix en un dels esclaus de Morloc.
 

-Anna: És una xica valenta però també molt nerviosa.
 

-Július: És el capita de la banda, és valent i un gran tirador de projectils.





OPINIÓ:



La mansió del terror m'ha agradat perque m'agrada el tema del llibre dels morts vivents i la màgia però és un llibre poc interessant, pareix que la història avança molt lentament i és prou previsible, no maten ningú i em pareix que el bons ho tenen tot molt fàcil. Així i tot m'ha agradat el suficient. Jo li done un 5. Si t'agraden els llibres previsibles i amb màgia negra i mort vivents (però previsibles t'agradarà), però a mi m'agraden el llibres més... misteriosos i interessants.